“Els músics de les Principals, acaben les sardanes, enfunden els instruments i se’n van a un envelat… diferent! Els músics també van a ballar? Oh no! Com aquells batedors que s’aixecaven del jaç per anar a jeure a l’altra era, ells també van altra vegada a tocar. Només una diferència. Ara canvien la tenora pel saxofon del fox anglès i el tamborí i el flabiol per les maraques, o carbasses plenes de perdigons, del dansó cubà. Cinc minuts després que l’orquestra ha interpretat el “Per tu ploro”, del mestre Pep Ventura, el solista -la millor tenora del país- fa el rumbero (…)” Carles Sentís, escriptor i periodista, de l’article La Bisbal, el niu dels envelats, publicat a L’Instant, 21 d’agost de 1935
