El 1987, Pedro, Vicent, Òscar, Natxo i Manolo es van unir per formar el grup, i van començar aprenent a tocar els seus instruments. Els seus inicis van ser molt durs, però van anar consolidant-se com a formació musical. No tenien una meta proposada, només donar sortida a les seves inquietuds musicals buscant una mica de diversió que els allunyés de la monotonia del carrer. El grup va iniciar la composició de temes propis i van anar adquirint taules i seguidors i els seus temes començaven a ser coneguts.
Ràpidament va sortir el març de 1992 editat per la discogràfica Matraka Distrak el segon disc, Soldadito Español i tot seguit van editar, l’any 1993 Que se repartan el mundo. Amb l’arribada de Nano i la sortida de Esperando al viento l’any 1995 el grup es va assentar definitivament. Anys després s’edità A cara de Perro, possiblement el disc amb més repercussió d’entre els seus seguidors, enregistrat a Bilbao per Karlos Kreatorl’any 1998 fou publicat el seu segon treball en la discogràfica Discos Suicidas i donà peu a una llarga gira per tot l’estat espanyol.
Posteriorment van publicar el 1999, Senderos de este infierno enregistrat en directe a la sala Kafe Antzoki de Bilbao, Butlla el 2000 i Veneno el 2002 foren els treballs que s’editaren baix el segell Discos Suicidas. El 2003 canviaren de discogràfica i signaren per la valenciana Maldito Records, des d’aquest 2003 han editat Ay, de mi (2003), Insurgente (2005), Vivos…Por Domesticar (2006) i Quemaste tus alas de angel (2007), Canciones Desde El Infierno (Recopilatori i regravacions) i La Burbuja: quatre treballs d’estudi, un en directe i un recopilatori amb regravacions.