A la ciutat de Tortosa, en el festiu ambient del dia de Sant Valentí, el 14 de febrer del 1971, el conjunt Cimarrón va fer el seu debut com a orquestra musical. En aquell moment, estava format per sis membres: Antoni Espinós, Paco Gilabert, Rafel Curto, Pere Boix, Manel Humbert i Juanjo Martí.
Des del principi, van començar amb molta empenta. Van fer unes 180 actuacions anuals, tot i que la majoria fora de Catalunya. Durant aquells primers anys, Cimarrón va recórrer el nord de l’Estat, especialment Aragó, el País Basc i Navarra.
Amb el temps, van consolidar la seva presència a Catalunya. Actualment, el 90% de les seves actuacions són dins el territori català. Tot i així, també visiten sovint el País Valencià i la Franja de Ponent.
De l’escenari a l’estudi: una trajectòria discogràfica consolidad
L’any 1972 van enregistrar el seu primer single amb dos temes: Casi una niña i Nada me falta. Aquella gravació va marcar l’inici d’una carrera sòlida. Dos anys més tard, el 1974, van ampliar la formació i van publicar el seu primer LP, titulat Muchachos.
Gràcies a la seva popularitat i dedicació, es van fer un lloc destacat en el panorama de la música en viu. El 1996 van llançar el seu primer CD amb la discogràfica PICAP: 25 anys de música viva. El disc incloïa música de ball, temes moderns, cançons dels Beatles, Rolling Stones i part del repertori habitual de directe.
En canvi, el 2000 van optar per un enfocament més específic. Van enregistrar 30 anys de ball, un CD centrat exclusivament en temes de ball. A més, van participar en esdeveniments com la Nit d’Estiu del Fòrum 2004 i van protagonitzar dues Diades de Marxeta.
Com a orquestra musical, Cimarrón ha estat reconeguda amb diversos guardons als Premis ARC: millor conjunt (2003), millor orquestra (2009), millor gira per Festa Major (2012) i millor gira de grups de ball (2016). Per això, avui dia, és un referent consolidat al panorama festiu del país.
